Avui el petit ha anat a natació, i jo he tingut visita de les que sempre saps que vindran però mai saps quan arriben just abans de posar-me a l'aigua...més desprevinguda no podie haver estat. Que divertit ha sigut!
I a fora un dia tèrbol
Però cada dia dic que avui pot ser un gran dia
...encara que hi ha dies que simplement passen
dissabte, 31 de gener del 2009
divendres, 30 de gener del 2009
Hivern
Ahir feia un dia de primavera, però aquest matí mentre sonaven les 09:00 me n'he adonat que encara érem hivern. A aquesta hora, els meus ulls s'han enlairat per sobre els teulats per trobar una xemeneia escopint fum a la boira tènue, i al costat de tot això, una Lluna encara llevada, rodona, plena s'ho mirava de ben a prop. Llàstima de foto. Em proposo endur-me una o altra càmara a sobre amb mi.
Per a mi cap hivern havia estat tan letàrgic com aquest. Des de que recordo, sempre tinc la impressió de fred, de recolliment, d'atansar-me tan aprop com podia a l'estufa de llenya econòmica fins que em cremava. Del pa torrat i el formatge desfet i les peles de cítrics a sobre com feien olor. Del fum i les brases, de la cuina tan deliciosa feta al foc. De la roba assecant-se treient vapor, tot es feia junt. Després, al carrer no en teníem mai de fred perquè jugàvem i corríem fins l'hora de sopar. Recordo dos freds més, l'un de més joveneta, fumant al carrer, somiant poesies; l'altre més jove que ara, amb fred trist que mai no marxava, ja em podia posar les fundes que vulgués que es resistia a anar-se'n. I a Barcelona? No en feia de fred, perquè el nen i jo sortíem també fins l'hora de sopar, ell tapadet, jo amb jaqueta de punt, carret amunt, carrer avall.
Però ara que el nen és una mica més gran i té més mocs i més mobilitat, aquest hivern no em deixa sortir, i semblem óssos cavernaris fent vida dins la cova plena d'aire viciat, esperant que un bri d'herba ens anunciï la nostra eixida.
Stand by me, I'm also playing for change! però els deixo cantar a ells
Per a mi cap hivern havia estat tan letàrgic com aquest. Des de que recordo, sempre tinc la impressió de fred, de recolliment, d'atansar-me tan aprop com podia a l'estufa de llenya econòmica fins que em cremava. Del pa torrat i el formatge desfet i les peles de cítrics a sobre com feien olor. Del fum i les brases, de la cuina tan deliciosa feta al foc. De la roba assecant-se treient vapor, tot es feia junt. Després, al carrer no en teníem mai de fred perquè jugàvem i corríem fins l'hora de sopar. Recordo dos freds més, l'un de més joveneta, fumant al carrer, somiant poesies; l'altre més jove que ara, amb fred trist que mai no marxava, ja em podia posar les fundes que vulgués que es resistia a anar-se'n. I a Barcelona? No en feia de fred, perquè el nen i jo sortíem també fins l'hora de sopar, ell tapadet, jo amb jaqueta de punt, carret amunt, carrer avall.
Però ara que el nen és una mica més gran i té més mocs i més mobilitat, aquest hivern no em deixa sortir, i semblem óssos cavernaris fent vida dins la cova plena d'aire viciat, esperant que un bri d'herba ens anunciï la nostra eixida.
Stand by me, I'm also playing for change! però els deixo cantar a ells
dijous, 29 de gener del 2009
Mercat Negre
Mercado negro o economía subterránea es el término utilizado para describir la venta clandestina e ilegal de bienes, productos o servicios, violando la fijación de precios o el racionamiento impuesto por el gobierno.
La Wiki diu això. Al mercat negre s'hi va a buscar des de peces de contraban a millor preu que al mercat corrent fins a peces úniques o poc comuns de valor incalculable. Jo seria d'aquestes últimes; amb l'afegit de rar, que a part de l'ús despectiu que se li dóna normalment vol dir excepcional o escàs en la seva classe o espècie.
Vamos, que té més morbo tot lo que s'obté al mercat negre, casi que pots presumir més si ho has aconseguit allà, i casi que fins i tot té més valor. Però què passa? Que les coses del mercat negre no són les que usualment es tenen com a finalitat.
Però m'agrada ser "rara", però no l'altra!
Volia posar una cançó,perquè avui l'he sentit i lhe cantada tot el dia, originàriament de les Shirelles, però m'he topat amb una versió de la Winehouse, i no es pot negar que té una veu que almenys per a mi és fantàstica encara que no s'ha lluït del tot tampoc. Les primeres tenen un toc més romàntic i quasibé innocent, la Amy li canvia el ritme pel blues i es torna fins i tot amargant, més blues, clar. És lo que té!
Poso les dos per a que es puguin degustar, cadascú que agafi la que se li escaigui més.
Sembla que l'enllaç s'hagi trencat per a les Shirelles!torneu-jo a provar..
I la de la A.W.
Petons des de la banda de món on les gallines aprenen a parlar perquè no tenen res més a fer, la gent es fa addicta a les sèries de tv i jo retoco fotos antigues com un boja mentre penso què fer amb 10m de cremallera i en lo bé que deus d'estar dormint ja...
Vamos, que té més morbo tot lo que s'obté al mercat negre, casi que pots presumir més si ho has aconseguit allà, i casi que fins i tot té més valor. Però què passa? Que les coses del mercat negre no són les que usualment es tenen com a finalitat.
Però m'agrada ser "rara", però no l'altra!
Volia posar una cançó,perquè avui l'he sentit i lhe cantada tot el dia, originàriament de les Shirelles, però m'he topat amb una versió de la Winehouse, i no es pot negar que té una veu que almenys per a mi és fantàstica encara que no s'ha lluït del tot tampoc. Les primeres tenen un toc més romàntic i quasibé innocent, la Amy li canvia el ritme pel blues i es torna fins i tot amargant, més blues, clar. És lo que té!
Poso les dos per a que es puguin degustar, cadascú que agafi la que se li escaigui més.
Sembla que l'enllaç s'hagi trencat per a les Shirelles!torneu-jo a provar..
I la de la A.W.
Petons des de la banda de món on les gallines aprenen a parlar perquè no tenen res més a fer, la gent es fa addicta a les sèries de tv i jo retoco fotos antigues com un boja mentre penso què fer amb 10m de cremallera i en lo bé que deus d'estar dormint ja...
dimecres, 28 de gener del 2009
Touchpad
Tinc el touchpad esconyat. Sí.
no em funcione el cursor del touchpad.
I estic algo espessa, perduda entre pensaments
amb una mica de son, amb una mica d'excitació. Em costa relaxar-me i deixar-me anar...Et penso i et dic : (·) totes les coses que no sé i les que he d'aprendre.
i m'encanta l'abraçada que ens fem
Sovint se sol pensar que les coses que molt es diuen no són certes i no tenim pe què creure-les- Doncs no sé què dir, potser per a un matrimoni que porta 35 anys casat i simplemente conviuen ho pot ser, pot ser per a algú que escriu 500 cartes diàries amb formalismes també. Jo quan ho sento ho dic.
Pam
raparapapapapapam
foto? Cançó?
Avui tinc invitat d'Honor, l'honor és meu eh! Avui posa ell la música al meu post i a aquest trosset de vida. Musicalment em fa vergonya reconèixer que no tinc gaire coneixement... gràcies per ensenyar-me coses!
no em funcione el cursor del touchpad.
I estic algo espessa, perduda entre pensaments
amb una mica de son, amb una mica d'excitació. Em costa relaxar-me i deixar-me anar...Et penso i et dic : (·) totes les coses que no sé i les que he d'aprendre.
i m'encanta l'abraçada que ens fem
Sovint se sol pensar que les coses que molt es diuen no són certes i no tenim pe què creure-les- Doncs no sé què dir, potser per a un matrimoni que porta 35 anys casat i simplemente conviuen ho pot ser, pot ser per a algú que escriu 500 cartes diàries amb formalismes també. Jo quan ho sento ho dic.
Pam
raparapapapapapam
foto? Cançó?
Avui tinc invitat d'Honor, l'honor és meu eh! Avui posa ell la música al meu post i a aquest trosset de vida. Musicalment em fa vergonya reconèixer que no tinc gaire coneixement... gràcies per ensenyar-me coses!
dimarts, 27 de gener del 2009
El vent s'ho enduu
Peu de foto: Le Petit Prince, d'Antoine de de Saint Exupéry
Aquest vent que fa dies que em diu que agafi un estel i me'n vagi volant qui sap on, -jo sí que ho sé-.Quines ganes tinc d'anar un altre cop a veure món!
La meva vida és com un puzzle amb les peces amagades...
AH!! ja he trobat la paraula!Ere desazón jejje.
És que fa dies que no escric res...He estat ocupada fent una mica el ridícul.
Vull
tenir força per cantar a plena veu quan no estic sola, perquè tinc la veu bonica
valentia per no empresonar paraules perquè val la pena sentir-les
decisió per caminar cap allà on hagi d'anar
fortalesa per aixecar-me i estar al meu costat, i puguin estar al meu també
perseverància per arribar on jo em proposi
d'amor ja en rebosso.
I la cançó, me la dedico ^^
divendres, 23 de gener del 2009
dijous, 22 de gener del 2009
Ídem
Desolée
Com que m'estic tornant monotemàtica, espero a recuperar-me. Encara no tinc els pensaments preparats per a sortir.
Apa, salut , estimeu-vos,sigueu honestos amb vosaltres mateixos i els demés i sobretot sigueu valents
i don't let me be misunderstood
un consell per a qui el vulgui: per si un dia se us acut, no sempre surt bé fer una declaració de principis a algú que estimes (estimar més enllà dels prejudicis carnals, com us ho diria, estimar sense cap barrera, estimar de veritat, sense pretensions, no sé si se m'entén), primer perquè si li dieu que potser s'equivoca, que potser no hi veu prou clar no us farà cas; i segon... Perquè pot ser que no en torneu a saber res més i no sapigueu què passa.
Però jo, seguiré pensant tal i com avui m'ha n recordat, que les coses que sents les has de dir, perquè per més que les puguin intuïr no ho saps mai del cert. Potser és que no les sé explicar...
Com que m'estic tornant monotemàtica, espero a recuperar-me. Encara no tinc els pensaments preparats per a sortir.
Apa, salut , estimeu-vos,sigueu honestos amb vosaltres mateixos i els demés i sobretot sigueu valents
i don't let me be misunderstood
un consell per a qui el vulgui: per si un dia se us acut, no sempre surt bé fer una declaració de principis a algú que estimes (estimar més enllà dels prejudicis carnals, com us ho diria, estimar sense cap barrera, estimar de veritat, sense pretensions, no sé si se m'entén), primer perquè si li dieu que potser s'equivoca, que potser no hi veu prou clar no us farà cas; i segon... Perquè pot ser que no en torneu a saber res més i no sapigueu què passa.
Però jo, seguiré pensant tal i com avui m'ha n recordat, que les coses que sents les has de dir, perquè per més que les puguin intuïr no ho saps mai del cert. Potser és que no les sé explicar...
dimecres, 21 de gener del 2009
Reflexa
Avui m'estava preguntant si la jo que era ara, era la jo que havia volgut ser. És cert que he escobert moltes facetes de mi, he explorat camps, he treballat de molts oficis, i he viatjat més del que moltes persones han fet mai. Això m'agrada. Però no sé si com estic ara m'agrada, penso que no del tot, però encara no he trobat la manera de canviar-ho. Aquest punt d'inflexió és ben fotut. Em reconforta saber el queno vull
Quantes vegades diem ,d'això me'n recordaré, és impossible no recordar-se'n? i casi sempre ho oblidem en la seva totalitat?
Hi ha un poema del Bukowski, crec que era que em va aparèixer una vegada navegant, estava dins un blog de poesia, hi havia benedetti, i cortázar crec que també. Pensava que ho havia guardat als "favoritos" però és que era impossible oblidar l'originalíssim nom del blog en qüestió!
us quedeu sense.
cançó d'avui...Avui n'hi ha moltes, però acabo de llegir una cosa que casi em fa caure una llàgrima: TODO ES TAN DE VERDAD.. .
Koxelan a vonton? No m'has preguntat com estic, ni jo tampoc... i ho trobo extrany
Apa, salut i fins...
Quantes vegades diem ,d'això me'n recordaré, és impossible no recordar-se'n? i casi sempre ho oblidem en la seva totalitat?
Hi ha un poema del Bukowski, crec que era que em va aparèixer una vegada navegant, estava dins un blog de poesia, hi havia benedetti, i cortázar crec que també. Pensava que ho havia guardat als "favoritos" però és que era impossible oblidar l'originalíssim nom del blog en qüestió!
us quedeu sense.
cançó d'avui...Avui n'hi ha moltes, però acabo de llegir una cosa que casi em fa caure una llàgrima: TODO ES TAN DE VERDAD.. .
Koxelan a vonton? No m'has preguntat com estic, ni jo tampoc... i ho trobo extrany
Apa, salut i fins...
dimarts, 20 de gener del 2009
Res
Avui seré esqüeta
Una, que avui està de bon humor...I perquè les coses canvien, perquè les fem canviar, perquè són inestables i un mínim gest pot desencadenar allò més inesperat. Jo trio si m'enfonso o m'aixeco, de com canalitzo les coses, que són fets.
Just like I predicted,
we're at the point of no return
we can't go backwards,
and no corners have been turned.
I can't control it,
if I sink or if I swim
'cause I chose the waters
that I'm in
And it makes no difference
who is right or wrong
I deserve much more than this
'Cause there's only one thing I want
If it's not what you're made of
You're not what I'm looking for
You where willing but unable
to give me anymore
There's no way,
You're changing,
cause somethings
will just never be mine,
You're not love this time...
but it's allright.
I hear you talking,
but your words don't mean a thing.
I doubt you ever
put your heart into anything.
It's not much to ask for,
to get back what I put in,
But I chose the waters
that I'm in.
ETC (Lucie Silvas)
Una, que avui està de bon humor...I perquè les coses canvien, perquè les fem canviar, perquè són inestables i un mínim gest pot desencadenar allò més inesperat. Jo trio si m'enfonso o m'aixeco, de com canalitzo les coses, que són fets.
dilluns, 19 de gener del 2009
Millora
La doctora diu que estic sensiblement millor, però continuem igual. El que ella no sap és que jo penso curar-me. Altra vegada els ulls. Eren ells, vull dir que sempre ho han estat. Però per ara puc estar tranquil·la. En la línia del bé i del mal, que responia avui quan m'han preguntat com estava.
També deu de ser una senyal , que en poc més d'un mes m'hagin regalat dos càmares fotogràfiques i les ganes d'utilitzar-les. Les dos càmares entre elles es deuen de portar 80 anys ben bons.
Tinc una fabulosa Kodak canadenca datada del 1916!!!!!Una joia que friso per utilitzar i treure-li de les entranyes alguna foto meravellosa. L'altra és una EOS1000, la germana gran de la meva, que deu de ser de mitjans anys 90, i amb ella van arribar dos fantàstics complements per a compartir: un 35-80 i un 70-300 de la casa. Genial.
Ara també tinc les ganes, recentment estrenades per Reis, quan me'n vaig adonar de com m'apassionava la fotografia explicant el que feia en entrar al laboratori (el laboratori!quants anys sense ell!), vam dir que un dia hi entraríem junts. Això quan estigui montat, espero que aviat!
Per una altra banda, l'arribar a les 8 del matí a Barcelona m'ha permès donar via lliure a la meva inspiració, i m'ha aportat unes 13 quartilles per al llibre. Ja tocava.
He compartit l'estona amb un bon amic amb qui m'he retrobat (molt bo el dinar, i el tiramisù) i crec que es podran fer moltes coses a nivell professional, ja que l'amistat ja la tenim, i que ens duri per sempre i res l'espatlli!
Avui, no podia faltar com a cançó, una de les meves preferides. El mar. .. i a Barcelona malgrat tot el Mediterrani hi és present, encara que estant a la seva vora no hagi pogut notar la seva olor. "¡Que añora y se quiere, que se conoce y se teme.. ay!"
Aquí vos la deixo. a nivell visual no és impactant (el vídeo), però tanqueu els ulls i us vindrà tot.
Salut, i petons.
També deu de ser una senyal , que en poc més d'un mes m'hagin regalat dos càmares fotogràfiques i les ganes d'utilitzar-les. Les dos càmares entre elles es deuen de portar 80 anys ben bons.
Tinc una fabulosa Kodak canadenca datada del 1916!!!!!Una joia que friso per utilitzar i treure-li de les entranyes alguna foto meravellosa. L'altra és una EOS1000, la germana gran de la meva, que deu de ser de mitjans anys 90, i amb ella van arribar dos fantàstics complements per a compartir: un 35-80 i un 70-300 de la casa. Genial.
Ara també tinc les ganes, recentment estrenades per Reis, quan me'n vaig adonar de com m'apassionava la fotografia explicant el que feia en entrar al laboratori (el laboratori!quants anys sense ell!), vam dir que un dia hi entraríem junts. Això quan estigui montat, espero que aviat!
Per una altra banda, l'arribar a les 8 del matí a Barcelona m'ha permès donar via lliure a la meva inspiració, i m'ha aportat unes 13 quartilles per al llibre. Ja tocava.
He compartit l'estona amb un bon amic amb qui m'he retrobat (molt bo el dinar, i el tiramisù) i crec que es podran fer moltes coses a nivell professional, ja que l'amistat ja la tenim, i que ens duri per sempre i res l'espatlli!
Avui, no podia faltar com a cançó, una de les meves preferides. El mar. .. i a Barcelona malgrat tot el Mediterrani hi és present, encara que estant a la seva vora no hagi pogut notar la seva olor. "¡Que añora y se quiere, que se conoce y se teme.. ay!"
Aquí vos la deixo. a nivell visual no és impactant (el vídeo), però tanqueu els ulls i us vindrà tot.
Salut, i petons.
diumenge, 18 de gener del 2009
Encara que no estigui de moda
Les (...) rebaixes. Qui m'hi envia? No m'he pogut resisitir als meus més baixos instints i hi he caigut. Adjunto prova.
Afortunadament, hi ha coses que no es passen de moda perquè mai ho han estat, i més aviat responen a fets com honestedat, lleialtat, amor...Fent memòria també he tret al Silvio del baül dels records. Cançó per avui, que no té desperdici:
Aunque no esté de moda
Hoy de mí hacia tí,hoy de tí hacia mí quiero hacerte un regalo viejo
desempolvemos algo,las pasiones lejanas algo de aquellos sueños sin ventana
Vivamos de corrido, sin hacer poesía,aprendamos palabras de la vida.
Desnudémonos, pues,como viejos amantes que lo mismo de siempre nos quede delante.
Desnudémonos, pues,como viejos amantes que se apague la luz y que el sol se levante.
Te quiero salvar de tu desnudez en pleno centro de la soledad.
Me quiero salvar haciendo revolución desde tu cuerpo de cristal.
Algo nos está pasando,ayer te leí una mano y cada dibujo al verme me interrogó.
algo nos está pasando,ayer apreté el interruptor de encender la luz y encendí el sol.
Hoy de tí hacia mí,hoy de mí hacia tívamos a hablar en voz muy baja
dime lo que te pasa, déjame levantarte,déjame darte un beso y curarte
vivamos de corrido, sin hacer poesía aunque no esté de moda en estos días.
Aunque no esté de moda te pido una mano,mis entrañas no entienden de estética y cambios
aunque no esté de moda repite conmigo quiero amor, quiero amor, quiero amor compartido.
Te quiero salvar de tu desnudez en pleno centro de la soledad.
Me quiero salvar haciendo revolución desde tu cuerpo por variar.
Algo nos está pasando,un ruido como de pasos viene en la oscuridad y se vuelve a ir.
Algo nos está pasando, desde que la gente está empeñada en quererse amar
y en poder vivir.
Que vagi bé demà, personalment jo aniré semi-adormida a fer la foto als nascuts el 2008, amb pica-pica inclòs, que estarà boníssim perquè el prepara la Imma de l'ajuntament. No tinc plans més enllà d'això. Suposo que seguiré posant ordre a la vida, i una mica de documentació per al llibre, que ja l'he deixat reposar molt.
dissabte, 17 de gener del 2009
Literària
Venga, que avui vinc de subidón. Poso una altra entrada perquè crec que ho val.
Ja no he pogut retardar més la finalització del "Llimerol, papers d'un ionqui".
Pues aquest va ser el meu regal de reixos a mitges. El mateix dia el vaig començar i fins ahir a les tantes de la nit me'l vaig anar racionant. És per tornar-lo a llegir, comentar-lo...
I com pot ser que un llibre que va passar l'any que vaig néixer sigui tan actual?(De fet es va publicar més tard, al 1984) De veritat que ha canviat tot tant? No és que ara estigui pitjor, és que ara està més a la vista, però si en vint-i-pico d'anys les coses no surten a la llum...
Devia de ser un llibre de culte per al jovent de llavorens, no tothom se'n va sortir tan bé com el protagonista; us el recomano "encarecidamente". I agraeixo a qui me'l va regalar a mitges aquesta gran troballa. Quan vagis a caçar llibres em portaràs amb tu?
Espero que li agradi tant com a mi.
Passeu bon finde, disfruteu els qui tingueu coses a fer, i si no, us en busqueu!
Cançó per avui: "Always look at the bright side of life", de "La vida de Brian" (Monty Phyton) de la qualtambé val la pena parlar, però això ja serà un altre dia.
Ja no he pogut retardar més la finalització del "Llimerol, papers d'un ionqui".
Pues aquest va ser el meu regal de reixos a mitges. El mateix dia el vaig començar i fins ahir a les tantes de la nit me'l vaig anar racionant. És per tornar-lo a llegir, comentar-lo...
I com pot ser que un llibre que va passar l'any que vaig néixer sigui tan actual?(De fet es va publicar més tard, al 1984) De veritat que ha canviat tot tant? No és que ara estigui pitjor, és que ara està més a la vista, però si en vint-i-pico d'anys les coses no surten a la llum...
Devia de ser un llibre de culte per al jovent de llavorens, no tothom se'n va sortir tan bé com el protagonista; us el recomano "encarecidamente". I agraeixo a qui me'l va regalar a mitges aquesta gran troballa. Quan vagis a caçar llibres em portaràs amb tu?
Espero que li agradi tant com a mi.
Passeu bon finde, disfruteu els qui tingueu coses a fer, i si no, us en busqueu!
Cançó per avui: "Always look at the bright side of life", de "La vida de Brian" (Monty Phyton) de la qualtambé val la pena parlar, però això ja serà un altre dia.
Pessoana
Avui (ara) he rescatat a Pessoa de la meva memòria literària. "El libro del desasosiego" és per torturar la ment d'una forma dolça. Mai no l'he llegit sencer. De fet, el pots obrir per qualsevol pàgina i començar per on vulguis. Me'l va deixar l'Alejandro a México, i des de DF va viatjar fins a les costes oaxaquenyes del Pacífic. Allí, i gairebé sempre a sobre l'hamaca i a qualsevol hora, Pessoa ens prestava frases a l'escriptor i a mi (que érem els únics que parlàvem espanyol) i al seu voltant es formaven unes dissertacions meravelloses. Allò era com fer l'amor intel·lectualment. Obríem el llibre, tant se val qui fos, i en llegíem alguna cosa més o menys escollida, però de forma molt atzarosa, i sempre era tan reveladora, tant inspirant!Fins que un dia, farts de tant exprimir la ment i una mica saturats de tanta platja i bonhomia vam dir, per favor, avui Pessoa no: és massa profund.
I ens vam limitar a escoltar la força del mar i una mica de música, gairebé sempre la mateixa, Manu Chao, recordo 'Karma Police' i també la d'un cd que al final mai em va gravar. Un recopilatori anomenat 'Sunday breakfasts' si mal no recordo, i que era fet per ell. I els diumenges, que eren com tots els altres dies, a la platja, a San Agustinillo, menjàvem xocolata oaxaquenya. Si la mengés aquí no m'agradaria gens. Eren com unes rajoles fetes de cacau barrejat amb mantega i sucre -encara se'n podien apreciar els granets-, que les desfèiem amb llet com podíem, i quedava d'allò més líquid. Allà es menja així, i lo del chocolate espeso, ho guarden per a nosaltres, los castillas.
Quan anàvem a comprar a Pochutla, encaramats al darrere de la pickup, també a vegades compràvem una botella de vi, i fèiem festa major. Alguna vegada ens havíem anat a banyar al mar quan era de nit. I a l'endemà, tornàvem a la platgeta que vaig jurar que recordaria el nom, i ara no sé si es deia de la Sirenita, o qué madres.
Parlava de Pessoa, i se m'han aplenat els ulls de records que ara tinc com a bons. I mai no ho van ser de dolents. Altament recomanable, per a fer introspeccions agosarades d'un mateix.
Parafrasejant a un blogger, podria dir que seleccionant alguna cita per posar, acabaria copiant el llibre.
Aquest llibre, va ser l'obra que va anar acumulant Pessoa (Lisboa 1888-1935) al llarg de la seva vida i que anava acumulant en pàgines en un baül. Imagineu-vos. Imagina't.
Avui encara és ahir, i d'aquí a poc aniré a dormir. Demà a veure amb quina cançó em llevo.
Que el temps posi les coses al seu lloc no vol dir que ho faci l'oblit. Ans al contrari. Posar les coses al lloc vol dir no oblidar-se'n i conduir-les per on toca. I es fa amb temps, però s'ha de caminar.
I ens vam limitar a escoltar la força del mar i una mica de música, gairebé sempre la mateixa, Manu Chao, recordo 'Karma Police' i també la d'un cd que al final mai em va gravar. Un recopilatori anomenat 'Sunday breakfasts' si mal no recordo, i que era fet per ell. I els diumenges, que eren com tots els altres dies, a la platja, a San Agustinillo, menjàvem xocolata oaxaquenya. Si la mengés aquí no m'agradaria gens. Eren com unes rajoles fetes de cacau barrejat amb mantega i sucre -encara se'n podien apreciar els granets-, que les desfèiem amb llet com podíem, i quedava d'allò més líquid. Allà es menja així, i lo del chocolate espeso, ho guarden per a nosaltres, los castillas.
Quan anàvem a comprar a Pochutla, encaramats al darrere de la pickup, també a vegades compràvem una botella de vi, i fèiem festa major. Alguna vegada ens havíem anat a banyar al mar quan era de nit. I a l'endemà, tornàvem a la platgeta que vaig jurar que recordaria el nom, i ara no sé si es deia de la Sirenita, o qué madres.
Parlava de Pessoa, i se m'han aplenat els ulls de records que ara tinc com a bons. I mai no ho van ser de dolents. Altament recomanable, per a fer introspeccions agosarades d'un mateix.
Parafrasejant a un blogger, podria dir que seleccionant alguna cita per posar, acabaria copiant el llibre.
Aquest llibre, va ser l'obra que va anar acumulant Pessoa (Lisboa 1888-1935) al llarg de la seva vida i que anava acumulant en pàgines en un baül. Imagineu-vos. Imagina't.
Avui encara és ahir, i d'aquí a poc aniré a dormir. Demà a veure amb quina cançó em llevo.
Que el temps posi les coses al seu lloc no vol dir que ho faci l'oblit. Ans al contrari. Posar les coses al lloc vol dir no oblidar-se'n i conduir-les per on toca. I es fa amb temps, però s'ha de caminar.
divendres, 16 de gener del 2009
Fins i tot per anar al sud s'ha de saber on es té el nord
"es guay cambiar las cosas de sitio". A veces.
Cançó d'avui i de molts dies: Bizarre Love Triangle. frase a escollir: moltes
http://es.youtube.com/watch?v=IJ1c9ErCn7w
But it's the way that it goes, no?
Aquesta versió es de Frente, quina dolçor, i quina tremor, o desassosec... jo que sé, però remou.
Salut
dijous, 15 de gener del 2009
Ve usted muy bien
I si hi veig tan bé, per què tinc els ulls emboirinats?
Si hi veig tan bé, què és el que m'entela... o més aviat, per què els meus ulls hi veuen malament?
Dit això, és perquè he anat a l'oculista. Casi m'emprenyo i tot. Demano hora al CAP Mollerussa que és on en correspon, tal i tal. I avui a les 8:50 a l'arribar, demano per oftalmologia. Vosté ha d'anar a Lleida. Molt bé. O sigui que tots els especialistes són allí menys l'oftalmòloga, en aquest cas. I que la senyora que donava l'hora també va preferir que fés doble viatge. Au, gafa lo cotxe i som-hi. Boira a tope. I com m'agrada la boira!(I com m'agrada el sol!)A l'entrar a consulta la dona em fa llegir les lletres de la paret. Ara miri la llum, (i la segueixo també?).Lletres. Vosté hi veu molt i molt bé.
Doncs doctora no vulgui saber com hi veia abans!
Ara unes gotes i mirarem la pressió. És que he de conduir. Tant hi fa, es passa de seguida. Això cou molt! Posi's amb la mà aixecada i miri's la punta dels dits. Jo ara li punxaré un ull per prendre la pressió, però mantingui els dos globus oberts. I coi, com es fa això? Que no, mir's la punta dels dits, que l'ull ha d'estar oblic! Senyora, però no puc tenir els dos ulls oberts, com a mínim n'he de tancar un, encara que no sigui el que em punxeu!Al final ho hem aconseguit.I jo amb els ulls que semblava que portés les pestanyes caigudes, és tipo quna t'anestessien la boca que et dóna la sensació de babejar, però sense llàgrima.
I avui porto tot el dia amb una sensació extranya, com si estigués perduda emmig de no sé on, com de buit, com si hagués fet alguna cosa malament. És un neguiteig extrany, la incertesa avui es queda al meu costat i potser és això el que em fa no poder entendre bé coses que encara no sé explicar bé. Demà, pot ser més tard ho intenti, però ho intentaré.
Cançó per avui: en tinc un parell a la llista, però trio la que trio perquè hi ha coses que no entenc i son tan oposades que em desconcerto. Why something is something when should be another? jajaa
En fi, gaudiu del dia, somrieu a més no poder fins que us faci mal la boca
Si hi veig tan bé, què és el que m'entela... o més aviat, per què els meus ulls hi veuen malament?
Dit això, és perquè he anat a l'oculista. Casi m'emprenyo i tot. Demano hora al CAP Mollerussa que és on en correspon, tal i tal. I avui a les 8:50 a l'arribar, demano per oftalmologia. Vosté ha d'anar a Lleida. Molt bé. O sigui que tots els especialistes són allí menys l'oftalmòloga, en aquest cas. I que la senyora que donava l'hora també va preferir que fés doble viatge. Au, gafa lo cotxe i som-hi. Boira a tope. I com m'agrada la boira!(I com m'agrada el sol!)A l'entrar a consulta la dona em fa llegir les lletres de la paret. Ara miri la llum, (i la segueixo també?).Lletres. Vosté hi veu molt i molt bé.
Doncs doctora no vulgui saber com hi veia abans!
Ara unes gotes i mirarem la pressió. És que he de conduir. Tant hi fa, es passa de seguida. Això cou molt! Posi's amb la mà aixecada i miri's la punta dels dits. Jo ara li punxaré un ull per prendre la pressió, però mantingui els dos globus oberts. I coi, com es fa això? Que no, mir's la punta dels dits, que l'ull ha d'estar oblic! Senyora, però no puc tenir els dos ulls oberts, com a mínim n'he de tancar un, encara que no sigui el que em punxeu!Al final ho hem aconseguit.I jo amb els ulls que semblava que portés les pestanyes caigudes, és tipo quna t'anestessien la boca que et dóna la sensació de babejar, però sense llàgrima.
I avui porto tot el dia amb una sensació extranya, com si estigués perduda emmig de no sé on, com de buit, com si hagués fet alguna cosa malament. És un neguiteig extrany, la incertesa avui es queda al meu costat i potser és això el que em fa no poder entendre bé coses que encara no sé explicar bé. Demà, pot ser més tard ho intenti, però ho intentaré.
Cançó per avui: en tinc un parell a la llista, però trio la que trio perquè hi ha coses que no entenc i son tan oposades que em desconcerto. Why something is something when should be another? jajaa
En fi, gaudiu del dia, somrieu a més no poder fins que us faci mal la boca
dimecres, 14 de gener del 2009
O, benvingut
Hola.
I ara què?
Ara ja he fet un blog, li he posat nom i se'm dóna molt malament. Ara se m'esborra tot el que vull dir. Però tinc molts dies per fer-ho, uns seran més clars que altres
Hi escriuré quan voldré, perquè mai he conseguit portar un diari; i hi diré el que em dóni la gana. Així sóc més o menys.
Ara vull provar l'experiència del blog per plasmar els meus pensaments que recullo desordenats de dins la meva ment, com si fóssin estrelles fugaces.
Cançó del dia: Love is an arrow. (Aberfeldy)
un grup que és més conegut del que em pensava, i que vaig descobrir per casualitat i del qual no en sóc fan, però he de dir que tenen una música molt fàcil d'escoltar i amb ritmes molt simpàtics.
Aquests nois, van fer el videoclip preferit del meu fill. I avui la lletra se m'escau, perquè al llevar-me he vist tan clares les coses que mai no es diuen. "love is a good way to lose a friend", per exemple.
Espero haver-ho fet bé, si no deixo l'enllaç, que ens en sortirem més ràpid
Salut i bonhora
per cert, s'entén la meva lletra?
I ara què?
Ara ja he fet un blog, li he posat nom i se'm dóna molt malament. Ara se m'esborra tot el que vull dir. Però tinc molts dies per fer-ho, uns seran més clars que altres
Hi escriuré quan voldré, perquè mai he conseguit portar un diari; i hi diré el que em dóni la gana. Així sóc més o menys.
Ara vull provar l'experiència del blog per plasmar els meus pensaments que recullo desordenats de dins la meva ment, com si fóssin estrelles fugaces.
Cançó del dia: Love is an arrow. (Aberfeldy)
un grup que és més conegut del que em pensava, i que vaig descobrir per casualitat i del qual no en sóc fan, però he de dir que tenen una música molt fàcil d'escoltar i amb ritmes molt simpàtics.
Aquests nois, van fer el videoclip preferit del meu fill. I avui la lletra se m'escau, perquè al llevar-me he vist tan clares les coses que mai no es diuen. "love is a good way to lose a friend", per exemple.
Espero haver-ho fet bé, si no deixo l'enllaç, que ens en sortirem més ràpid
Salut i bonhora
per cert, s'entén la meva lletra?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)