Peu de foto: Le Petit Prince, d'Antoine de de Saint Exupéry
Aquest vent que fa dies que em diu que agafi un estel i me'n vagi volant qui sap on, -jo sí que ho sé-.Quines ganes tinc d'anar un altre cop a veure món!
La meva vida és com un puzzle amb les peces amagades...
AH!! ja he trobat la paraula!Ere desazón jejje.
És que fa dies que no escric res...He estat ocupada fent una mica el ridícul.
Vull
tenir força per cantar a plena veu quan no estic sola, perquè tinc la veu bonica
valentia per no empresonar paraules perquè val la pena sentir-les
decisió per caminar cap allà on hagi d'anar
fortalesa per aixecar-me i estar al meu costat, i puguin estar al meu també
perseverància per arribar on jo em proposi
d'amor ja en rebosso.
I la cançó, me la dedico ^^
Que zozobra, que ironía,
ResponEliminaque desidia, que desilusión,
que hastío, que aburrimiento.