La doctora diu que estic sensiblement millor, però continuem igual. El que ella no sap és que jo penso curar-me. Altra vegada els ulls. Eren ells, vull dir que sempre ho han estat. Però per ara puc estar tranquil·la. En la línia del bé i del mal, que responia avui quan m'han preguntat com estava.
També deu de ser una senyal , que en poc més d'un mes m'hagin regalat dos càmares fotogràfiques i les ganes d'utilitzar-les. Les dos càmares entre elles es deuen de portar 80 anys ben bons.
Tinc una fabulosa Kodak canadenca datada del 1916!!!!!Una joia que friso per utilitzar i treure-li de les entranyes alguna foto meravellosa. L'altra és una EOS1000, la germana gran de la meva, que deu de ser de mitjans anys 90, i amb ella van arribar dos fantàstics complements per a compartir: un 35-80 i un 70-300 de la casa. Genial.
Ara també tinc les ganes, recentment estrenades per Reis, quan me'n vaig adonar de com m'apassionava la fotografia explicant el que feia en entrar al laboratori (el laboratori!quants anys sense ell!), vam dir que un dia hi entraríem junts. Això quan estigui montat, espero que aviat!
Per una altra banda, l'arribar a les 8 del matí a Barcelona m'ha permès donar via lliure a la meva inspiració, i m'ha aportat unes 13 quartilles per al llibre. Ja tocava.
He compartit l'estona amb un bon amic amb qui m'he retrobat (molt bo el dinar, i el tiramisù) i crec que es podran fer moltes coses a nivell professional, ja que l'amistat ja la tenim, i que ens duri per sempre i res l'espatlli!
Avui, no podia faltar com a cançó, una de les meves preferides. El mar. .. i a Barcelona malgrat tot el Mediterrani hi és present, encara que estant a la seva vora no hagi pogut notar la seva olor. "¡Que añora y se quiere, que se conoce y se teme.. ay!"
Aquí vos la deixo. a nivell visual no és impactant (el vídeo), però tanqueu els ulls i us vindrà tot.
Salut, i petons.
També deu de ser una senyal , que en poc més d'un mes m'hagin regalat dos càmares fotogràfiques i les ganes d'utilitzar-les. Les dos càmares entre elles es deuen de portar 80 anys ben bons.
Tinc una fabulosa Kodak canadenca datada del 1916!!!!!Una joia que friso per utilitzar i treure-li de les entranyes alguna foto meravellosa. L'altra és una EOS1000, la germana gran de la meva, que deu de ser de mitjans anys 90, i amb ella van arribar dos fantàstics complements per a compartir: un 35-80 i un 70-300 de la casa. Genial.
Ara també tinc les ganes, recentment estrenades per Reis, quan me'n vaig adonar de com m'apassionava la fotografia explicant el que feia en entrar al laboratori (el laboratori!quants anys sense ell!), vam dir que un dia hi entraríem junts. Això quan estigui montat, espero que aviat!
Per una altra banda, l'arribar a les 8 del matí a Barcelona m'ha permès donar via lliure a la meva inspiració, i m'ha aportat unes 13 quartilles per al llibre. Ja tocava.
He compartit l'estona amb un bon amic amb qui m'he retrobat (molt bo el dinar, i el tiramisù) i crec que es podran fer moltes coses a nivell professional, ja que l'amistat ja la tenim, i que ens duri per sempre i res l'espatlli!
Avui, no podia faltar com a cançó, una de les meves preferides. El mar. .. i a Barcelona malgrat tot el Mediterrani hi és present, encara que estant a la seva vora no hagi pogut notar la seva olor. "¡Que añora y se quiere, que se conoce y se teme.. ay!"
Aquí vos la deixo. a nivell visual no és impactant (el vídeo), però tanqueu els ulls i us vindrà tot.
Salut, i petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada