La primera vegada que vam xocar els nostres fronts i esquivant els teus ulls vaig sentir que deies "és extrany, no?" i em vaig sentir espantada de besar-te, t'ho vaig dir. Però no hi ha retorn, i sento papallones a la panxa, i m'agraden els teus ulls i de la manera que mires, i el teu tacte i com em toques, i la teva pell i la teva pell tocant la meva, i el teu somriure encisador, i la teva espontanietat, i la teva noblesa, i la teva imaginació, i la teva forma de pensar. Em fascines per dins i per fora.
Però no conec el meu valor. Fins ara, per la meva vida han passat fragrants individus atrets potser per algun encant propi puntual que aviat han oblidat. intrèpids aventurers àvids de companyia, intimitat, refugi, momentanietat, infermeria. Tots han passat i cap s'ha quedat, algun l'he fet fora.
Alguns, han preferit dir que ara no, que potser, que si hi hagués algú seria jo, però jo no sabia que estava present en altres cossos... per què sí i jo no? Que no passi mai amb tu... em fa tanta por, tens tanta por!
vull saber que no m'equivoco i dir-te que no t'equivoquis!..
