Mercado negro o economía subterránea es el término utilizado para describir la venta clandestina e ilegal de bienes, productos o servicios, violando la fijación de precios o el racionamiento impuesto por el gobierno.
La Wiki diu això. Al mercat negre s'hi va a buscar des de peces de contraban a millor preu que al mercat corrent fins a peces úniques o poc comuns de valor incalculable. Jo seria d'aquestes últimes; amb l'afegit de rar, que a part de l'ús despectiu que se li dóna normalment vol dir excepcional o escàs en la seva classe o espècie.
Vamos, que té més morbo tot lo que s'obté al mercat negre, casi que pots presumir més si ho has aconseguit allà, i casi que fins i tot té més valor. Però què passa? Que les coses del mercat negre no són les que usualment es tenen com a finalitat.
Però m'agrada ser "rara", però no l'altra!
Volia posar una cançó,perquè avui l'he sentit i lhe cantada tot el dia, originàriament de les Shirelles, però m'he topat amb una versió de la Winehouse, i no es pot negar que té una veu que almenys per a mi és fantàstica encara que no s'ha lluït del tot tampoc. Les primeres tenen un toc més romàntic i quasibé innocent, la Amy li canvia el ritme pel blues i es torna fins i tot amargant, més blues, clar. És lo que té!
Poso les dos per a que es puguin degustar, cadascú que agafi la que se li escaigui més.
Sembla que l'enllaç s'hagi trencat per a les Shirelles!torneu-jo a provar..
I la de la A.W.
Petons des de la banda de món on les gallines aprenen a parlar perquè no tenen res més a fer, la gent es fa addicta a les sèries de tv i jo retoco fotos antigues com un boja mentre penso què fer amb 10m de cremallera i en lo bé que deus d'estar dormint ja...
Vamos, que té més morbo tot lo que s'obté al mercat negre, casi que pots presumir més si ho has aconseguit allà, i casi que fins i tot té més valor. Però què passa? Que les coses del mercat negre no són les que usualment es tenen com a finalitat.
Però m'agrada ser "rara", però no l'altra!
Volia posar una cançó,perquè avui l'he sentit i lhe cantada tot el dia, originàriament de les Shirelles, però m'he topat amb una versió de la Winehouse, i no es pot negar que té una veu que almenys per a mi és fantàstica encara que no s'ha lluït del tot tampoc. Les primeres tenen un toc més romàntic i quasibé innocent, la Amy li canvia el ritme pel blues i es torna fins i tot amargant, més blues, clar. És lo que té!
Poso les dos per a que es puguin degustar, cadascú que agafi la que se li escaigui més.
Sembla que l'enllaç s'hagi trencat per a les Shirelles!torneu-jo a provar..
I la de la A.W.
Petons des de la banda de món on les gallines aprenen a parlar perquè no tenen res més a fer, la gent es fa addicta a les sèries de tv i jo retoco fotos antigues com un boja mentre penso què fer amb 10m de cremallera i en lo bé que deus d'estar dormint ja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada