dimecres, 21 de gener del 2009

Reflexa

Avui m'estava preguntant si la jo que era ara, era la jo que havia volgut ser. És cert que he escobert moltes facetes de mi, he explorat camps, he treballat de molts oficis, i he viatjat més del que moltes persones han fet mai. Això m'agrada. Però no sé si com estic ara m'agrada, penso que no del tot, però encara no he trobat la manera de canviar-ho. Aquest punt d'inflexió és ben fotut. Em reconforta saber el queno vull
Quantes vegades diem ,d'això me'n recordaré, és impossible no recordar-se'n? i casi sempre ho oblidem en la seva totalitat?
Hi ha un poema del Bukowski, crec que era que em va aparèixer una vegada navegant, estava dins un blog de poesia, hi havia benedetti, i cortázar crec que també. Pensava que ho havia guardat als "favoritos" però és que era impossible oblidar l'originalíssim nom del blog en qüestió!
us quedeu sense.

cançó d'avui...Avui n'hi ha moltes, però acabo de llegir una cosa que casi em fa caure una llàgrima: TODO ES TAN DE VERDAD.. .
Koxelan a vonton? No m'has preguntat com estic, ni jo tampoc... i ho trobo extrany
Apa, salut i fins...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada