Quan hi ets vull que et quedis, però sé que no et puc retenir ni ho he de fer, ni ho vull. M'agrada el teu vaivé. Com la nostra vida, es va escurçant. Tenim consciència de temps.Per què em crides? Què vols de mi?
I jo, què en vull de la vida?
Ser feliç, en general. Hi tinc parcel·les de desitjos, que conreo de tant en tant. No volen que s'hi estigui tampoc a sobre. No és que necessitin poca o molta atenció. És un pèl contemplatiu, però s'hi pot intervenir quan es vulgui. Què vull d'aquesta parcel·la? Res, res que no sàpigues. No hi voldria pensar massa, perquè a vegades no hi trobo la reciprocitat...Ens cridem.
Vull donar-te la passió que sempre m'he contingut de donar-te, la enteresa, la totalitat sense fascicles. Despullar-te, es dos nus. Els llençols blancs de la nostra ment per pintar-los dels colors de l'ànima i les idees que floreixen i lluquen.
Què és això?No ho sé.
Agafo i trec aire, i sona amb eco.
Estic viva!
