Avui (ara) he rescatat a Pessoa de la meva memòria literària. "El libro del desasosiego" és per torturar la ment d'una forma dolça. Mai no l'he llegit sencer. De fet, el pots obrir per qualsevol pàgina i començar per on vulguis. Me'l va deixar l'Alejandro a México, i des de DF va viatjar fins a les costes oaxaquenyes del Pacífic. Allí, i gairebé sempre a sobre l'hamaca i a qualsevol hora, Pessoa ens prestava frases a l'escriptor i a mi (que érem els únics que parlàvem espanyol) i al seu voltant es formaven unes dissertacions meravelloses. Allò era com fer l'amor intel·lectualment. Obríem el llibre, tant se val qui fos, i en llegíem alguna cosa més o menys escollida, però de forma molt atzarosa, i sempre era tan reveladora, tant inspirant!Fins que un dia, farts de tant exprimir la ment i una mica saturats de tanta platja i bonhomia vam dir, per favor, avui Pessoa no: és massa profund.
I ens vam limitar a escoltar la força del mar i una mica de música, gairebé sempre la mateixa, Manu Chao, recordo 'Karma Police' i també la d'un cd que al final mai em va gravar. Un recopilatori anomenat 'Sunday breakfasts' si mal no recordo, i que era fet per ell. I els diumenges, que eren com tots els altres dies, a la platja, a San Agustinillo, menjàvem xocolata oaxaquenya. Si la mengés aquí no m'agradaria gens. Eren com unes rajoles fetes de cacau barrejat amb mantega i sucre -encara se'n podien apreciar els granets-, que les desfèiem amb llet com podíem, i quedava d'allò més líquid. Allà es menja així, i lo del chocolate espeso, ho guarden per a nosaltres, los castillas.
Quan anàvem a comprar a Pochutla, encaramats al darrere de la pickup, també a vegades compràvem una botella de vi, i fèiem festa major. Alguna vegada ens havíem anat a banyar al mar quan era de nit. I a l'endemà, tornàvem a la platgeta que vaig jurar que recordaria el nom, i ara no sé si es deia de la Sirenita, o qué madres.
Parlava de Pessoa, i se m'han aplenat els ulls de records que ara tinc com a bons. I mai no ho van ser de dolents. Altament recomanable, per a fer introspeccions agosarades d'un mateix.
Parafrasejant a un blogger, podria dir que seleccionant alguna cita per posar, acabaria copiant el llibre.
Aquest llibre, va ser l'obra que va anar acumulant Pessoa (Lisboa 1888-1935) al llarg de la seva vida i que anava acumulant en pàgines en un baül. Imagineu-vos. Imagina't.
Avui encara és ahir, i d'aquí a poc aniré a dormir. Demà a veure amb quina cançó em llevo.
Que el temps posi les coses al seu lloc no vol dir que ho faci l'oblit. Ans al contrari. Posar les coses al lloc vol dir no oblidar-se'n i conduir-les per on toca. I es fa amb temps, però s'ha de caminar.
I ens vam limitar a escoltar la força del mar i una mica de música, gairebé sempre la mateixa, Manu Chao, recordo 'Karma Police' i també la d'un cd que al final mai em va gravar. Un recopilatori anomenat 'Sunday breakfasts' si mal no recordo, i que era fet per ell. I els diumenges, que eren com tots els altres dies, a la platja, a San Agustinillo, menjàvem xocolata oaxaquenya. Si la mengés aquí no m'agradaria gens. Eren com unes rajoles fetes de cacau barrejat amb mantega i sucre -encara se'n podien apreciar els granets-, que les desfèiem amb llet com podíem, i quedava d'allò més líquid. Allà es menja així, i lo del chocolate espeso, ho guarden per a nosaltres, los castillas.
Quan anàvem a comprar a Pochutla, encaramats al darrere de la pickup, també a vegades compràvem una botella de vi, i fèiem festa major. Alguna vegada ens havíem anat a banyar al mar quan era de nit. I a l'endemà, tornàvem a la platgeta que vaig jurar que recordaria el nom, i ara no sé si es deia de la Sirenita, o qué madres.
Parlava de Pessoa, i se m'han aplenat els ulls de records que ara tinc com a bons. I mai no ho van ser de dolents. Altament recomanable, per a fer introspeccions agosarades d'un mateix.
Parafrasejant a un blogger, podria dir que seleccionant alguna cita per posar, acabaria copiant el llibre.
Aquest llibre, va ser l'obra que va anar acumulant Pessoa (Lisboa 1888-1935) al llarg de la seva vida i que anava acumulant en pàgines en un baül. Imagineu-vos. Imagina't.
Avui encara és ahir, i d'aquí a poc aniré a dormir. Demà a veure amb quina cançó em llevo.
Que el temps posi les coses al seu lloc no vol dir que ho faci l'oblit. Ans al contrari. Posar les coses al lloc vol dir no oblidar-se'n i conduir-les per on toca. I es fa amb temps, però s'ha de caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada