dissabte, 18 de juliol del 2009



Sento dolor.
Sento pena i tristesa per ell.
Sento ràbia pels que ho van poder fer i només van donar cops de talonari.
No em puc desfer d'aquesta sensació, que per sort, amb els dies s'acabarà dil·luïnt i ja no estarà present tots els dies dins meu. Ja no marxarà, però es quedarà en una butxaca de la memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada