"Encara no he trobat un nom prou bonic". Però em sembla que ser la Princesa Caribenya (o antillana) no té pas cap desperdici. A les acaballes de la festa major, i havent vist Celtas fent lo seu que és cantar, Pets a lo Jagger, Taxi a lo Tom Jones, o els Suaves amb més marxa i estil que alguns de més joves que tocaven la mateixa nit; tot i que cap d'ells són dels meus prefertis, puc dir que ha estat de conya. Que he saltat com no recordava, que he xerrat i me n'he rigut del que i de qui he volgut, que m'he enfadat sense sentir-me malament.. i bueno, moltes coses que matisant són genials. Que aquesta princesa caribenya también viene con sabor aunque no sea morena. Heus aquí. I qui pensi que no estic a l'altura, que baixi de l'escala!
dilluns, 11 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada