Per què ens és necessari relativitzar-ho tot? Se sol pensar que ningú no trobaria a faltar un granet de sorra en un desert. No un granet com aquell, però sí un d'aquells altres. I quin és quin?
Tot canviaria sense quin sigui que fos. i tot canviaria sense mi, sense tu ,sense ells ,i sense tota la conjugació.
A vegades penso que si fos un bacteri microbi unicel·lular micròtic em podria permetre el luxe de dir que un gra d'arena és una muntanya, i a vegades em sento així de petita. O això o començar a pensar en ser de la cofraria de les drama-queens! He caigut en aquell blog per casualitat i m'he fet un fart de riure.
Però deixant de banda els acudits, la gent també té dret a tenir sentiments, i desdramtatitzar-los del tot no és també una forma de deshumanitzar-nos? No podem admetre que som febles, que ens podem sentir impotents, que hi ha coses que ens dolen, que teníem una idea allunyada d'algo, que esperàvem que passés quelcom, que ignoràvem noséquè...tenim dret a plorar, a sentir, a cridar i a maleir si es donés el cas! i qui diu que fem un món de res? és que cadascú no es fa el món del que vol?
Parafrasejant a Shakespeare.. "si nos pincháis, no sangramos?.."
be my wonderwall, baby
diumenge, 1 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada